A un poblle petit de la ribera del Çinca
i a dalt del campanal va naixé un llantaim
que ballae i ballae al son del sers.
Lo tío Atanasio tenie un ruquet
dentut, cubat i pardet,
que ballae i ballae al son'del sers.
Sant Antoni ere’l patró de la villa,
ils chicots van pensá de tirás al carret,
i ballaen, ballaen al son del sers.
Al día siguién i de bon de maití
al ruquet van llevá a minchás lo llantaim,
i ballaen, ballaen al son del sers.
Ya está tot lo poblle a la pllasa esperán,
ya puyen al ruquet del call pengat,
i ballaen, ballaen al son del sers.
La tía Pepeta s’aixeque cridán
mireu, mireu, mireu com se’n anrriu,
i ballaen, ballaen al son del sers.
Ya baixen al ruquet del coll pengat
que tan se’n va anrriure que rien va quedá,
i ballaen, ballaen al son del sers.